Begues
La población se emplaza en una pequeña depresión de carácter calcáreo entre los contrafuertes noroccidentales del macizo del Garraf constituidos por la Sierra de la Guardia (511m) en el sureste y la sierra de las Cuencas (532m) y el Montau (632m ).

Esta zona de la Cordillera Litoral se caracteriza por un basamento Paleozoico, (periodo de la era geológica) formado principalmente por materiales de estructura laminar, que afloran en la carretera de Gavà en Begues, una serie Triásica, (periodo de la era mesozoica) de estructura compleja, en la que alternan los niveles calacareos con areniscas, conglomerados y arcillas de tonos rojos y una serie masiva de calcaréas y dolomitas, muy carstificadas, que forman el macizo del Garraf.

La hidrología de Begues viene definida por la cuenca del arroyo de Begues, excepto en su extremo este, que con vertiente de esta orientación pertenece a las cuencas de los arroyos de Torrelletes ya la riera de Salom.

Estos laderas son de carácter silíceo y de uso forestal. La riera de Begues tiene una clara orientación este-oeste y forma un amplio valle llamada Polje de Begues, limitada al norte por Montau, el Plan de Sots, la collada de la Cruz de Ardenya y el Sotarro; y por el sur, por el Turò de l'Espinadar, Puig del Coscò, Puig Rovirós, Serrat Blanc de la Guardia y Puig de las Agulles.

Si bien por la latitud y su proximidad al mar, el clima de Begues podría considerarse típicamente mediterráneo, con veranos cálidos y secos, temperaturas suaves y lluvias concentradas en primavera y otoño, la considerable altitud en que se encuentra y el hecho de estar situado en una meseta rodeada de montañas le confieren unos rasgos diferenciales del resto de municipios del Baix Llobregat.

Así, mientras el aumento de la altitud conlleva una disminución de las temperaturas (0,65ºC de media por cada 100 metros) y un aumento de la precipitación, las montañas que la rodean actúan de barrera a la influencia termorreguladora del mar Mediterráneo (a unos 7 km de distancia).

Atendiendo a estas singularidades, el clima de Begues se clasifica como clima mediterráneo subhúmedo con influencia marítima, caracterizado por unas temperaturas más extremas en cuanto a las mínimas (enfriamiento nocturno importante), y más acusado en invierno.

En cuanto a los vientos, Begues, resguardado por la orografía, es por lo general un territorio poco ventoso. Sin embargo, esporádicamente fuertes vientos asociados a líneas de tormentas visitan la llanura y causan estragos concentrados en pequeñas áreas.

La fauna En Begues, encontramos cinco tipos generales de hábitats: el ambiente forestal, los ambientes abiertos o de explotación agrícola, el ambiente de ribera, los ambientes cavernícolas y el medio antropógeno. En relación a la fauna, varios fuentes indican que el macizo del Garraf presenta la población ornitológica propia de los ambientes rocosos (merla blava, merla roquera, còlit ros, còlit negre ...), especies de aves rapaces que anidan en los acantilados.

Caminos tradicionales.

Carrer Rectoria

Església vella de Sant Cristòfor
Construïda al segle XVI sobre l'església primitiva, probablement romànica. Va deixar d'estar en servei després que al segle XX es va construir l'església nova al centre urbà. Adossada hi ha la rectoria vella, datada d'almenys el segle XIlI, amb ampliacions i reformes posteriors.

Hort del Rector
Situat al peu del Camí de les Planes. Hort i camps havien estat treballats pels mateixos rectors sense treure's la sotana. Fins als anys 40 del segle XX es conservava el Pou del Rector arran del camí.

Cal Paulo
Masia del segle XIX, dissenyada per ser un convent de monges.

Camí de les Planes
Camí que comunicava l'església amb la masia de les Planes, el Mas Glaçat i el Castell d'Eramprunyà.

Mas Glaçat
Amagades dins del bosc, a ponent del camí i a mitja alçada hi ha les runes de l'antic Mas Glaçat (segle XVI). Al turó del Padró on hi ha la creu des d'on es beneeix tot el terme, el primer dissabte després del dia 3 de maig (el dia de la Santa Creu).

Forn Calç Mas Glaçat
Horno perteneciente a la masía Mas Glaçat

Calcineras

Font Sangonera
Pou i era d'origen desconegut.
La Clota
Runes d'una de les masies més antigues i importants de Begues, ja esmentada al segle XIV. El conjunt reunia diverses cases, on encara s'hi vivia a començaments del segle XX. Es troba dins del pare natural de Garraf.

Enllaç amb el camí al castell d'Eramprunyà.

Mas Traval
Runes d'una gran masia del segle XV, encara habitada després de la Guerra Civil. Acollia dues cases. Més a munt s'observa Can Vallès.

El Roure i les casetes del Roure
Mas del segle XVI absolutament reformat al XX. A sota hi ha les casetes del Roure, on a començaments del segle XX havia un forn de vidre.

Urbanització Mas Ferrer (carrer del Maresme)

Mas Ferrer
Al cim del puig i voltat per la urbanització que porta el seu nom, s'amaga Mas Ferrer, original del segle XVI. Reconstruït al XVII i reformat al XX amb incorporació de finestrals gòtics i una torre.

La Parellada
Masia del segle XV actualment deshabitada.

Enllaç amb el camí antic de la Plana Novella pel Mas Roig i La Creu.

Can Rigol
Masia del segle XVII, actualment casa de colònies.

Can Térmens
Una de les masies més antigues de Begues, que apareix al segle XIII amb el nom de Mas Tió. Actualment hi ha un restaurant i una hípica.

Pou del Glaç
Dipòsit construït en data desconeguda destinat a emmagatzemar el gel que a l'hivern s'extreia de la riera i que a l'estiu es comercialitzava. Va deixar d'estar en ús a finals del segle XIX. Enllaç amb el camí ral a Olesa i Vilafranca. Urbarnització Begues Parc (carrer Pou del Glaç)